Dues escoles unides per l’aprenentatge per projectes i els racons d’aprenentatge

Autora: Ester Forné Castaño

Context educatiu

La ZER o Zona Educativa Rural del Baix Berguedà (Catalunya) consta de dues escoles ubicades a Olvan i Montmajor. Ambdues escoles comparteixen especialistes, filosofia de centre i tots els documents oficials (Projecte Educatiu de ZER, Normes d’Organització i Funcionament de ZER, etc.). Per tant, totes dues han format part del projecte d’innovació araArt durant els tres últims anys.

Les dues escoles estan separades geogràficament i mostren algunes diferències significatives en el nivell socioeconòmic de les seves poblacions. En general, mentre que una escola pot tenir una població estudiantil amb majors recursos econòmics, l’altra podria atendre a una comunitat amb més limitacions.

Les dues escoles comparteixen la mateixa organització per grups multinivell en comunitats de petits (I3-I4 i I5), comunitat de mitjans (P1-P2 i P3) i comunitat de grans (P4-P5 i P6). Però les estratègies pedagògiques i els programes de suport que plantegen estan adaptats per atendre les necessitats específiques de cada entorn socioeconòmic, garantint que tot l’alumnat tingui igualtat d’oportunitats per assolir el seu potencial acadèmic i personal.

Descripció del procés

A la ZER del Baix Berguedà, les aules s’organitzen amb un enfocament sistemàtic que integra el treball per projectes i els racons d’aprenentatge. Aquesta metodologia permet crear un entorn d’aprenentatge dinàmic i participatiu, on l’alumnat pot explorar temes d’interès mitjançant projectes d’investigació i pràctiques que parteixen de l’experiència.

A més a més, els racons d’aprenentatge ofereixen espais estructurats i equipats amb materials i recursos diversos, que fomenten l’autonomia i la creativitat de l’alumnat mentre desenvolupa habilitats i competències essencials per al seu creixement acadèmic i personal. Aquest enfocament pedagògic promou la participació activa de l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge i facilita la construcció de coneixement significatiu a través de l’experiència directa i la col·laboració entre iguals.

El projecte està vinculat al programa d’innovació araArt, promogut per la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de millorar l’equitat del sistema educatiu mitjançant la col·laboració entre escoles i entitats o centres artístics. Metodològicament, es realitza una jornada de motivació que permet la generació de l’aprenentatge durant tot el curs, seguint diverses línies de desenvolupament que es reflecteixen en el mapa conceptual de cada classe o comunitat.

Aquest projecte sempre està connectat amb l’art contemporani. L’art pot servir com a catalitzador de converses, part de la motivació inicial o exemple d’expressió del que s’està duent a terme. També es pot utilitzar per finalitzar una part del projecte i fer difusió en el context local per crear consciència i reflexió. Aquestes relacions es poden establir a través de presentacions de professorat, experts convidats que intervenen directament a l’escola, o bé amb el suport d’un «partner» que facilita enllaços i nous referents.

Figura 1. Escultures naturals. Comunitat de petits
Font: ZER Berguedà.

Alguns dels projectes realitzats són:

• Exposició «Art i Sexualitat» (veure’n imatges)
• Manifest «Dóna la Nota»(veure’n descripció i imatges)
• Exposició de cianotípies (veure’n descripció i imatges)
• Exposició «Jo no et vaig perdre»:
  • Escola d’Olvan (veure’n descripció i imatges)
  • Escola Gira-sol. Montmajor (veure’n descripció i imatges)
• Jornada de motivació inicial (veure’n descripció i imatges)

Figura 2. Mapa conceptual del projecte «La velocitat de la Natura» de la comunitat de grans
Font: escola d’Olvan.

Figura 3. Mapa conceptual del projecte «La velocitat de la Natura» de la comunitat de petits
Font: escola d’Olvan.

Figura 4. Diaris Comunitaris. Comunitat de mitjans
Font: escola d’Olvan.

Figura 5. Imatge del «Projecte m2». Curs 2020-2021
Font: escola Gira-sol.

Concepció didàctica

Metodològicament, a la ZER es parteix d’una situació inicial que consisteix en una anàlisi exhaustiva de les necessitats, recursos i potencials de la comunitat educativa. Aquesta fase inicial inclou la detecció de les necessitats i els reptes que enfronten els estudiants, els docents i l’entorn escolar en general.

Figura 6. Infografia del treball en el marc del projecte d’innovació araArt
Font: araArt.

A partir de la situació inicial detectada, es procedeix a la identificació de les àrees d’acció prioritàries i al plantejament d’objectius clars i concrets que es volen aconseguir. Aquests objectius són el resultat d’una col·laboració estreta entre els diferents agents implicats, incloent-hi docents, personal administratiu, alumnes i altres membres de la comunitat educativa.

Figura 7. Plantilla per l’anàlisi inicial
Font: escola d’Olvan.

Un cop establerts els objectius, es desenvolupen les actuacions necessàries per aconseguir-los. Es fa servir una varietat de recursos i estratègies pedagògiques adaptades a les necessitats específiques dels estudiants i del context. Això pot incloure la implementació de noves metodologies d’ensenyament-aprenentatge, la formació del professorat, la col·laboració amb altres institucions i comunitats, i la utilització de tecnologies educatives innovadores.

Durant tot el procés, es fa un seguiment rigorós del progrés, així com de l’impacte que les diferents actuacions han generat. Aquest seguiment permet avaluar l’eficàcia de les intervencions i ajustar-les segons sigui necessari per aconseguir els objectius establerts. A més, es valora la qualitat dels productes obtinguts del projecte. També es valora l’impacte dels productes en la millora del procés d’ensenyament-aprenentatge i en el desenvolupament integral de l’alumnat.

Utilitzant diverses expressions de les arts contemporànies com a motor principal del projecte interdisciplinari a les aules, es busca fomentar un aprenentatge ric i integrat. Cosa que implica promoure activitats artístiques a l’entorn proper dels alumnes, proporcionant-los una perspectiva artística per explorar i interpretar el món que els envolta. Després d’aquestes activitats, es retornen a la comunitat les reflexions i les creacions de l’alumnat, i això genera diàleg i consciència cultural.

El projecte s’entén com un constructe d’aula en col·laboració, on es vinculen diverses àrees del coneixement. Això inclou iniciar al professorat en la recerca de referents artístics contemporanis i facilitar la seva integració a les pràctiques pedagògiques. A més, es promou la inclusió de tot l’alumnat en el projecte, oferint-li experiències d’èxit i estimulant el seu pensament crític i creatiu.

Per aconseguir això, es compta amb referents artístics propers que col·laboren amb l’escola com a experts i aporten el seu coneixement i experiència al projecte. A més, es dinamitzen espais de trobada entre els docents per compartir experiències i pràctiques pedagògiques relacionades amb l’art contemporani.

En aquest enfocament, es tenen en compte tots els sabers i les competències transversals. Aquest fet ens permet reconèixer la importància de la creativitat i la diversitat de perspectives en el procés educatiu.

Tot seguit, es reflecteixen els valors i objectius educatius de la ZER:

1. Incloure l’art en el projecte interdisciplinari i en la quotidianitat de l’escola: valorar el poder transformador de l’art com a eina educativa i integrar l’art en les activitats quotidianes de l’escola permet enriquir l’experiència educativa dels estudiants i fomentar la seva creativitat i expressió personal.
2. Vincular diferents referents artístics contemporanis que fomenten reflexió i aprenentatges més globalitzats: mitjançant la incorporació de diverses expressions artístiques contemporànies, es busca ampliar les perspectives de l’alumnat i promoure la reflexió crítica sobre temes universals i d’actualitat.
3. Fomentar l’esperit crític dels infants i de tota la comunitat educativa: l’art ofereix una plataforma per a l’expressió lliure i la crítica constructiva. A través de l’exploració de l’art contemporani, s’incentiva l’adquisició de competències crítiques i la capacitat de qüestionar i analitzar el món que ens envolta.
4. Aprendre, gaudir i crear amb un aprenentatge que ens connecti: l’art ofereix la possibilitat de connectar amb experiències multisensorials i emocionals. Ens permet aprendre, gaudir i crear de manera holística i integrada.
5. Provocar canvis en l’entorn proper i generar espais de devolució dels aprenentatges: amb aquesta iniciativa, s’aspira a impactar positivament l’entorn immediat de les escoles implicades. La finalitat és fomentar la reflexió i participació activa de la comunitat educativa en els processos d’aprenentatge i creació.
6. Incloure diferents llenguatges artístics a les aules i nodrir-se de diferents formes d’expressió: es reconeix la riquesa inherent als diferents llenguatges artístics i es considera important exposar els estudiants a una varietat de formes d’expressió per millorar la seva experiència i desenvolupament.
7. Vincular les festes de la ZER i les escoles a aquesta filosofia i aprenentatges: les festes i celebracions són ocasions perfectes per integrar l’art i la creativitat en la vida escolar. Així, es busca vincular aquestes festivitats amb la filosofia educativa dels centres, cosa que afavoreix a participació activa dels estudiants i la comunitat en la creació i celebració de les arts.

Principals desafiaments

La implementació d’una nova metodologia a la ZER del Baix Berguedà presenta diversos reptes que cal abordar amb cura. Tot i que les escoles d’Olvan i Montmajor gaudeixen d’una excel·lent reputació i tenen una demanda elevada, cal considerar les particularitats socioeconòmiques de les seves comunitats. Un dels principals reptes és garantir que aquesta metodologia sigui adaptable a les necessitats específiques de cada entorn, mantenint ahora la coherència amb la filosofia compartida per ambdues escoles.

A més, és fonamental conèixer amb precisió la població infantil i les seves necessitats educatives, ja que qualsevol desajust podria comprometre la qualitat educativa i l’equitat entre l’alumnat. També és essencial assegurar la formació continuada del professorat per aplicar aquesta metodologia de manera efectiva, cosa que ajuda a mantenir els estàndards que han donat prestigi a la ZER.

Finalment, el fet que les dues escoles comparteixin especialistes i recursos implica una coordinació rigorosa per garantir que les intervencions educatives arribin de manera equitativa a tots els alumnes, independentment de les seves condicions socioeconòmiques. Això requereix una planificació acurada i una avaluació contínua per assegurar que es mantenen les oportunitats educatives per a tothom.

Principals aportacions

Les principals aportacions d’aplicar aquesta metodologia són:

• Enfocament dinàmic i participatiu: la metodologia basada en el treball per projectes i els racons d’aprenentatge crea un entorn d’aprenentatge actiu. En ell, l’alumnat pot explorar i aprofundir en temes d’interès mitjançant investigacions i pràctiques basades en l’experiència.
• Foment de l’autonomia i la creativitat: els racons d’aprenentatge ofereixen espais equipats amb recursos variats que promouen l’autonomia de l’alumnat i potencien la seva creativitat, a la vegada que desenvolupen habilitats essencials per al seu creixement.
• Construcció de coneixement significatiu: aquesta metodologia facilita la participació activa de l’alumnat en el seu propi procés d’aprenentatge. També afavoreix la construcció de coneixement significatiu a través de l’experiència directa i la col·laboració entre iguals.
• Integració de l’art contemporani: la connexió amb l’art contemporani com a motor del projecte interdisciplinari a les aules permet a l’alumnat explorar noves formes d’expressió i reflexionar sobre temes actuals i universals, el seu aprenentatge s’enriqueix.
• Participació i diàleg comunitari: el projecte no només impacta dins l’aula, sinó que també busca generar consciència i diàleg en la comunitat local. Es retornen les reflexions i creacions dels alumnes a l’entorn proper.
• Inclusió i equitat: aquesta metodologia està dissenyada per atendre les necessitats específiques de cada entorn socioeconòmic. Això garanteix que tots els alumnes tinguin igualtat d’oportunitats per assolir el seu potencial acadèmic i personal.

Les cartografies en l’educació, especialment en el context de la metodologia descrita a la ZER del Baix Berguedà, aporten diversos beneficis addicionals:

• Visualització del procés d’aprenentatge: les cartografies educatives permeten als alumnes i docents visualitzar els conceptes, les connexions entre idees i els processos d’aprenentatge, la qual cosa facilita una comprensió més profunda dels temes estudiats.
• Estructuració del coneixement: mitjançant la creació de mapes conceptuals, els estudiants poden organitzar i estructurar la informació de manera coherent, cosa que ajuda a reforçar l’aprenentatge i a identificar les àrees de coneixement que requereixen més atenció.
• Seguiment del progrés: les cartografies permeten a professorat i alumnat monitorar el progrés en l’aprenentatge, identificar els avenços i els reptes, i ajustar les estratègies pedagògiques en conseqüència.
• Foment de la col·laboració: en la construcció de mapes conceptuals i altres formes de cartografies, l’alumnat col·labora activament, compartint idees i perspectives, fet que enriqueix l’aprenentatge col·lectiu i promou la cooperació.
• Estimular el pensament crític: les cartografies desafien l’alumnat a pensar de manera crítica sobre com les diferents idees i conceptes estan interconnectats, i a reflexionar sobre la rellevància i la importància dels elements dins d’un tema.
• Suport a la diversitat d’aprenentatge: les cartografies són eines flexibles que poden adaptar-se a diferents estils d’aprenentatge. Permeten, així doncs, que l’alumnat visualitzi i comprengui el contingut de maneres que s’ajustin millor a les seves necessitats individuals.