Metodologia globalitzada, contextualitzada, i inclusiva basada en l’art contemporani

Autora: Ester Forné Castaño

Context educatiu

L’escola Lluís Castells està situada al municipi de Riudaura, un poble d’aproximadament 600 habitants, que es troba a la comarca de la Garrotxa (Catalunya). Es tracta d’una zona rural amb un entorn natural excepcional i envoltada de muntanyes.

L’escola Lluís Castells reflecteix el perfil d’una comunitat del país, amb un nivell sociocultural mitjà-alt i que es dedica, majoritàriament, al sector terciari. L’entorn rural ha influït en els valors del centre, on la natura, la cultura i la comunitat tenen un paper destacat. L’equip directiu ha pensat a donar un paper preponderant a l’art en la concepció del projecte de centre, degut a la manca d’espais artístics convencionals, com museus o teatres. Aquesta manca ha portat el centre a abraçar l’art com a mitjà d’aprenentatge i expressió. La metodologia de l’escola sempre ha vinculat l’art amb la cultura i el territori, ja que, en paraules de l’equip directiu, es considera que l’art obre mirades i tothom té alguna cosa a dir al respecte. L’art pot obrir nous horitzons, estimular la imaginació i promoure la creativitat, qualitats considerades essencials en un món en constant canvi. L’art, en tots els seus aspectes, és inclusiu.

Per altra banda, la decisió de desenvolupar  la metodologia Àlber – una metodologia  preventiva d’atenció a la diversitat orientada a l’adquisició de les habilitats bàsiques per accedir al currículum (Jové i Cano, 2008)– va sorgir a partir de la voluntat de l’escola d’oferir als seus alumnes una educació enriquidora que fos alhora rellevant i pertinent per al seu entorn. Així, la metodologia es presenta com una resposta a les necessitats i les característiques d’un entorn rural específic. Busca donar als estudiants una educació que fomenti la seva participació activa en la comunitat i la comprensió del món que els envolta.

Descripció del procés

L’art és un lloc on es pot pensar en coses que són impensables en altres llocs, l’art obre mirades.

En el marc de la metodologia Àlber, l’escola treballa de la següent manera:

• A partir d’una sortida inicial d’àmbit artístic, es crea un context alfabetitzador.
• Es recullen idees a partir de la sortida i es crea un mapa conceptual inicial.
• Aquests mapes es reprendran i es completaran a mesura que l’alumnat vagi construint el seu aprenentatge a partir de preguntes com: «Què hem vist?», «Què sabem?» i «Què volem aprendre?».
• Aquests mapes conceptuals són l’eix que estructura el treball de les aules i els ajuda a ordenar, classificar i establir relacions entre els conceptes de tots els àmbits i àrees.

Figura 1. Instal·lacions artístiques per fer visibles les connexions entre els sabers i els conceptes a tota la comunitat educativa del centre, independentment del nivell educatiu
Font: escola Lluís Castells (Riudaura, La Garrotxa).

Les pràctiques artístiques desenvolupades a l’escola Lluís Castells van més enllà de l’expressió creativa i s’integren plenament en l’aprenentatge i l’avaluació dels estudiants. El centre promou un enfocament holístic, que utilitza les arts com a mitjà per explorar i comprendre conceptes de diferents nivells educatius. Aquesta perspectiva innovadora inclou la creació d’instal·lacions artístiques que es connecten amb fils en  les diferents parts de l’escola, teixint una xarxa d’aprenentatge visible i tangible. Queden lligats visualment tots els sabers d’un curs amb els de tots els nivells educatius del centre, s’enllaçen fins i tot fora de l’espai escolar.

La metodologia desenvolupada a l’escola Lluís Castells abraça una àmplia gamma de pràctiques artístiques que venen definides pels mateixos alumnes, els quals són el veritable motor del procés educatiu. Aquest enfocament posa l’alumnat en el centre de l’aprenentatge, i el permet decidir el tema i camp d’investigació que vol explorar. Això implica que les pràctiques educatives estan totalment supeditades a la investigació i la curiositat dels estudiants.

Un exemple d’aquesta pràctica van ser els fils reals que unien els diferents sabers curriculars  del centre, representant les connexions entre els conceptes que es treballaven. Aquesta instal·lació no només era una representació visual dels conceptes interconnectats, sinó que també fomentava la col·laboració i l’aprenentatge entre iguals. Els estudiants de cicles superiors tenien l’oportunitat de compartir els resultats de les seves investigacions amb els més petits, tot responent a les seves preguntes i dubtes. Aquesta interacció entre diferents nivells educatius crea una comunitat educativa en què els estudiants aprenen els uns dels altres i es reforcen les seves habilitats socials i comunicatives.

L’avaluació a través dels llenguatges artístics és una altra característica distintiva d’aquest enfocament. Els estudiants no només expressen el seu coneixement i comprensió a través de projectes artístics, sinó que també aprenen a autoavaluar-se i avaluar les creacions dels seus companys. Això fomenta la responsabilitat i la reflexió, ja que els estudiants han de justificar les seves eleccions artístiques i explicar com reflecteixen els conceptes apresos. Aquest procés d’avaluació ajuda a consolidar el seu aprenentatge i a desenvolupar habilitats crítiques.

Els recursos utilitzats en la metodologia Àlber varien segons les pràctiques artístiques i els projectes específics. Poden incloure materials artístics considerats tradicionals, com la pintura, l’escultura o la fotografia, així com els considerats més innovadors, tals com la tecnologia per a la creació d’obres digitals i multimèdia, o la recerca d’informació. Els recursos són seleccionats per abordar les necessitats que sorgeixen i per resoldre els reptes, qüestions, dubtes o debats que es generen durant els processos d’investigació dels projectes en curs. És a dir, són adaptats i generats específicament per a cada projecte en funció dels reptes i qüestions concrets. Per aquesta raó, quan no es disposa prèviament dels recursos o la informació necessària, es busquen els agents que els puguin proporcionar per resoldre totes les indagacions.

Figura 2. Avaluació dels processos d’aprenentatge a través dels llenguatges artístics
Font: escola Lluís Castells (Riudaura, La Garrotxa).

Les pràctiques artístiques que es van desenvolupar inclouen, entre d’altres:

Pintura i dibuix: en aquesta àrea, els estudiants van explorar tècniques i temes artístics tradicionals, van expressar amb creativitat les seves idees de manera visual, sempre a través de la influència d’artistes contemporanis.

Escultura: els estudiants van tenir l’oportunitat de crear obres tridimensionals, utilitzant una varietat de materials sostenibles, a cost zero. Van poder explorar la dimensió i la forma d’una manera tangible.

Art digital: a través d’aquesta pràctica, els estudiants van explorar noves formes d’expressió artística mitjançant la tecnologia i eines digitals per crear obres innovadores.

Instal·lació i performance artística: la creació d’actuacions en viu que incorporaven elements visuals i sonors va donar als estudiants l’oportunitat de desenvolupar el seu potencial artístic de manera interactiva i emocional.

Exposicions i presentacions: una part crucial del procés va ser la mostra pública de les obres d’art als membres de la comunitat. Aquesta etapa no només va ajudar els estudiants a compartir les seves creacions, sinó que també els va permetre connectar-se amb la comunitat local i compartir les seves experiències. A través de tot un procés durant el curs escolar, es va reivindicar la creació d’un carril bici, ja que el poble no en té. Amb moltes situacions d’aprenentatges i investigacions es va crear una obra que repercuteix en l’espai social. El curs sempre acaba amb interaccions socials al poble.

Aquest enfocament transforma la manera com els estudiants aprenen i entenen el món i col·loca l’art i la creativitat al centre de l’experiència educativa. A través d’una aproximació interdisciplinària, la col·laboració activa i la participació de la comunitat, aquesta iniciativa s’ha convertit en una part fonamental de la vida de l’escola i la seva relació amb la comunitat local. L’enfocament basat en la investigació i la participació de l’estudiant no només fomenta l’aprenentatge actiu, sinó que també dona als estudiants la capacitat d’influir en el contingut i la direcció de la seva pròpia educació artística, creant una experiència rica i significativa.

Alguns dels projectes realitzats són:

• La música electrònica i incredibox (veure’n descripció, imatges i vídeos)
• Muntant el circuit elèctric de l’escola (veure’n imatges, creació d’un circuit d’agilitat)
• Art i ciència (veure’n descripció, imatges artistes referents)
• Artistes que transformen les armes en art (veure’n descripció, imatges)
• Representem emocions (veure’n descripció, imatges)
• Els elefants de Dalí (veure’n descripció, imatges)
• Sortida inicial (veure’n descripció i imatges)
• Pluja d’idees (veure’n descripció i imatges)
• Dibuix inicial (veure’n descripció i imatges)
• La biografia de Pablo Picasso i la nostra autobiografia (veure’n descripció i imatges)

Concepció didàctica

La metodologia Àlber va representar una transformació significativa en l’enfocament pedagògic de tots els nivells  educatius de l’escola Lluís Castells a Riudaura. Aquesta iniciativa, que es va estendre al llarg de tot el curs escolar, es basa en la creença que l’art, i en particular l’art contemporani, pot ser una eina poderosa per a l’aprenentatge i el desenvolupament personal dels estudiants. Els  sabers curriculars a través de les mirades de l’art flueixen cap a altres espais on seríem incapaços d’anar-hi. Podeu veure la situació en el bloc del centre.

Aquesta metodologia no és només una unitat didàctica, sinó una transformació profunda i sistèmica de l’enfocament educatiu. El centre s’entén com una comunitat que aprèn més enllà dels murs de les aules. El seu enfocament innovador es basa en diversos principis pedagògics fonamentals:

1. Art contemporani com a eina d’aprenentatge: la proposta Àlber situa l’art contemporani al mig de l’experiència educativa. Això permet als estudiants explorar qüestions contemporànies, perspectives diverses i processos creatius, tot incorporant aquests aprenentatges a les seves vides i experiències.
2. Interdisciplinarietat: l’art contemporani ajuda a obrir mirades cap a altres espais curriculars, on abans seria inimaginable.
3. Col·laboració activa: els estudiants no són espectadors passius, sinó participants actius en el seu aprenentatge. A través de pràctiques artístiques, col·laboren en la creació d’obres, projectes i experiències artístiques que els ajuden a desenvolupar habilitats de resolució de problemes i pensament crític.
4. Participació de la comunitat: la metodologia Àlber no es limita a les quatre parets de l’aula. Els estudiants comparteixen les seves creacions amb la comunitat local, involucren les famílies i altres membres de la comunitat educativa. Aquesta participació activa ajuda a connectar l’escola amb la comunitat més àmplia i fomenta una educació més enriquidora.

La metodologia Àlber implica diversos agents:

• Alumnes: són els protagonistes de l’experiència d’aprenentatge. Participen activament en pràctiques artístiques i projectes col·laboratius.
• Docents: els mestres juguen un paper fonamental com a facilitadors de l’aprenentatge. Guien els estudiants en les seves exploracions artístiques i promouen la reflexió crítica.
• Professorat universitari: la Dra. Glòria Jové, professora de la Universitat de Lleida, és una col·laboradora clau en el projecte. Aporta una perspectiva experta i ajuda a connectar l’art amb la pedagogia.
• Alumnat universitari: diferents alumnes de la Universitat de Lleida també formen  part de l’equip que intervenen en els alumnes a través de cartes, correus electrònics, videoconferències…
• Famílies: les famílies tenen un paper actiu en el suport i l’aprovació de la metodologia. Sovint col·laboren en la realització d’activitats i en la difusió dels treballs dels estudiants a la comunitat.
• Comunitat local: a mesura que la metodologia es desenvolupa, altres membres de la comunitat local poden ser convidats a participar. Això pot incloure artistes locals, experts en diversos camps o altres persones del poble amb un interès per l’art i l’educació.

Les claus de la concepció didàctica d’aquesta proposta inclouen un fort èmfasi en l’art com a mitjà per a la reflexió i la construcció del coneixement, així com una aproximació interdisciplinària que permet als estudiants connectar les seves experiències amb el món que els envolta.

Aquesta proposta s’ha enfrontat a diversos reptes, inclosa la seva implementació en un entorn rural on els recursos artístics tradicionals són limitats. A més, la metodologia de l’escola Lluís Castells va requerir una adaptació per part dels alumnes  i docents a una metodologia més àmplia i de llarga durada.

En resum, la concepció didàctica del projecte de l’escola Lluís Castells es basa en una sèrie de principis clau que defineixen com s’aborda l’educació artística dins del centre:

1. L’Art com a motor d’aprenentatge: aquesta proposta reconeix que l’art pot ser una font poderosa d’aprenentatge. No es limita a l’expressió artística, sinó que s’aprofita com una eina per explorar i comprendre el món.
2. Interdisciplinarietat: es promou l’enfocament interdisciplinari per connectar les experiències artístiques amb altres àrees del coneixement. Això ajuda els estudiants a veure com l’art es relaciona amb altres disciplines i com les diferents àrees es poden enriquir mútuament.
3. Col·laboració i participació activa: es fomenta la col·laboració activa dels estudiants en la creació d’obres i projectes artístics. Aquest enfocament no només desenvolupa habilitats artístiques sinó també habilitats socials i de treball en equip.
4. Connectivitat amb la comunitat: la metodologia Àlber no és només una experiència escolar, sinó que busca establir connexions amb la comunitat local. Això implica que les obres i projectes dels estudiants es mostren públicament, cosa que connecta l’escola amb els membres de la comunitat.

Principals desafiaments

Aquesta proposta es va enfrontat a diversos reptes, inclosa la seva implementació en un entorn rural on els recursos artístics tradicionals són limitats.

A més, la metodologia Àlber va requerir una adaptació per part dels estudiants i docents a una metodologia més àmplia i de llarga durada, que va més enllà d’una unitat didàctica tradicional. Aquest compromís a llarg termini va exigir una planificació molt acurada i una inversió de temps significativa per part dels docents i els alumnes.

Principals aportacions

Tot i els reptes, la metodologia Àlber suposa tot un seguit d’aportacions:

• Desenvolupament d’habilitats artístiques: els estudiants van adquirir un conjunt d’habilitats artístiques, entre les quals s’inclouen tècniques de pintura, escultura i art digital. Això els va permetre expressar-se de manera creativa i explorar diferents formes d’expressió artística.
• Cohesió: el treball de col·laboració que implica la metodologia va afavorir la cohesió entre els diferents agents de la comunitat educativa: estudiants, mestres, famílies i poble.
• Consciència i valoració del treball: els estudiants van aprendre a valorar el seu treball i el dels seus companys. Van desenvolupar la capacitat de reflexionar sobre les seves pròpies creacions i avaluar-les críticament. A més, les presentacions dels resultats a la comunitat educativa van reforçar la seva valoració positiva de la proposta.
• Participació de la comunitat: la metodologia Àlber va connectar l’escola amb la comunitat local, els membres de la comunitat van poder veure i apreciar les creacions dels estudiants. Això va crear un vincle més fort entre l’escola i el poble, a més de millorar la percepció de la proposta per part de l’alumnat.
• Inquietuds i creixement personal: els estudiants van demostrar un interès creixent pel seu aprenentatge i una consciència de les seves pròpies inquietuds i objectius. Aquesta comprensió més profunda els va motivar a continuar aprenent i explorar nous horitzons artístics.
• Millora docent: en l’àmbit docent, es va impulsar l’avaluació formativa i es va identificar millores en els processos pedagògics. Es van posar de manifest la importància de la col·laboració docent com a part integral de l’èxit educatiu.

Referents

Pàgina web de l’escola Lluís Castells: https://agora.xtec.cat/ceiplluiscastells/

Bartrina, A. [Alba]; Mercader, A. [Anna];  Coromina, A. [Anna]; Jové, G. [Glòria]. (2023). Aprendre amb les arts. Relacions i connexions. Guix: Elements d’acció educativa (496). 21

Jové, G. [Glòria] i Cano, S. [Sílvia]. (2008). Programa Àlber: una eina per atendre la diversitat a l’aula. Àmbits de psicopedagogia i orientació (23). 32-39. http://hdl.handle.net/10459.1/69551