«Sembra. Pràctiques artístiques mix-media»

Autora: María José Ortiz Romaní

Context educatiu

El CEIP Soler i Godes és un centre educatiu d’infantil i primària de titularitat pública situat en un barri perifèric del nord-oest de la ciutat de Castelló de la Plana. Ha crescut notablement en els últims anys per l’expansió urbanística i la immigració. L’escola es va construir en 1987, però a causa de l’increment demogràfic l’any 2009 es va haver d’ampliar i construir l’aulari d’infantil. El 2013 es va ampliar la zona del pati, remodelant-se i ampliant-se encara més a partir d’un projecte de patis coeducatius i actius.

Després d’haver iniciat l’any 2012-2013 el Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valencià (PPEV), durant el curs 2018-2019 es va començar amb el Programa d’Educació Plurilingüe i Intercultural (PEPLI). Aquest programa té com a principal objectiu garantir a l’alumnat l’adquisició d’una competència plurilingüe que impliqui el domini oral i escrit de les dues llengües oficials, el domini funcional d’una llengua estrangera i el contacte amb les llengües i cultures no curriculars però pròpies d’una part de l’alumnat.

Durant el curs 2022-2023, aquest centre va ser seleccionat per participar en el programa de residències artístiques en escoles «Resistències artístiques: processos artístics en entorns educatius» impulsat pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV) en col·laboració amb la Secretaria Autonòmica de Cultura i Esport, la Direcció General d’Innovació Educativa i Ordenació (DGIEO) i el CEFIRE artisticoexpressiu de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport (GVA).

Els projectes presentats pels artistes han de tenir com a objectius fonamentals l’aplicació de processos de creació artística contemporània en els centres escolars; el foment de la creació artística contemporània com a eina d’anàlisi i reflexió de problemàtiques socials en l’àmbit escolar, i la promoció del treball en comunitat per promoure la capacitat social de resoldre problemes.

En una comunitat escolar diversa i conformada per diferents cultures, els projectes artístics col·lectius afavoreixen la creació de vincles i d’un espai en el qual sentir-se part de la comunitat escolar. El procés creatiu es converteix en un altaveu per expressar-se i en un mitjà per compartir vivències i donar a conèixer elements propis de la seva cultura d’origen. Per tant, en aquest context en particular, el projecte pot considerar-se una estratègia més per reforçar i implementar el Programa d’Educació Plurilingüe i Intercultural al qual al·ludíem anteriorment.

El projecte artístic assignat va ser «Sembra. Pràctiques artístiques mix-media» de la creadora i il·lustradora Maider Sorasu. Aquesta proposta pedagògica porta a l’aula una experiència artística col·lectiva, connectada amb la naturalesa i amb les tradicions culinàries a través de l’experimentació amb diferents tècniques i materials.

Descripció del procés

El projecte va consistir en la creació d’un calendari/receptari col·lectiu amb l’alumnat de 1r a 6è de primària, amb dibuixos elaborats a partir de diferents tècniques i materials artístics, rescatant algunes receptes de la cuina tradicional valenciana i de les diferents cultures que conformen l’escola des d’una perspectiva sostenible. Els objectius del projecte poden resumir-se en:

• Fomentar els processos de creació artística col·lectiva.
• Afavorir l’interès i rescatar les tradicions culinàries familiars per aplicar-les al context escolar mitjançant exercicis d’experimentació i creativitat artística que generin intersecció amb diferents àrees i sabers curriculars.
• Activar projectes de treball creatius que involucrin els diferents agents de la comunitat escolar.
• Generar processos d’aprenentatge en un context d’expressió lliure i de respecte per les diferents idees i creacions de l’alumnat.
• Experimentar de manera creativa amb diferents tècniques artístiques i aprendre mitjançant el joc sobre la naturalesa i les temporades dels aliments.

Durant la residència, els nens participants van poder desenvolupar i reconèixer la seva creativitat a través de l’art, i enriquir el seu imaginari respecte a les pràctiques artístiques.

Figura 1. Procés de creació del receptari (a); mural col·lectiu de fruites i verdures (b); estampació amb fruites i verdures (c)
Font: Maider Sorasu amb l’autorització de la docent coordinadora Alicia González.

L’artista i l’equip docent van acompanyar l’alumnat en els seus processos de creació i d’expressió, oferint eines per a la gestió de conflictes i les frustracions derivades dels processos de presa de decisions col·lectius.

El calendari general de treball de la residència artística en el centre educatiu el fixa la mateixa convocatòria, determinant tres moments o fases de treball comuns a tots els projectes seleccionats: fase d’adaptació del projecte artístic al context escolar, fase d’intervenció en el centre i fase de memòria i avaluació. En la primera d’aquestes fases es concreta el cronograma d’intervenció (50 hores), els equips docents i les àrees implicades, els grups d’escolars participants, i s’adapta el projecte assignat a la realitat del centre educatiu. En la segona fase es desenvolupen els projectes segons el calendari previst i es documenten els processos de treball. Finalment, en la fase de memòria, es recull l’anàlisi i avaluació de les diferents experiències.

Les 50 hores de treball es van distribuir en sis sessions. Cada sessió es va replicar en totes les aules de primària, donant lloc a divuit sessions íntegrament, i ajuntant dos grups en cada sessió amb la finalitat d’incloure tot l’alumnat en el projecte.

Figura 2. Maider Sorasu i una cuinera del centre en una de les sessions de treball del projecte (a); coques preparades per l’alumnat (b); publicació final del projecte «Sembra» (c); famílies accedint als receptaris mitjançant el codi QR inclòs en la publicació (d)
Font: Maider Sorasu amb l’autorització de la docent coordinadora Alicia González.

Les sessions de treball de la fase d’intervenció es van dividir en:

• Sessió 1: Alimentació i color: cercle cromàtic de colors, temporalitat de les verdures i creació de tints naturals.
• Sessió 2: Reciclar: pots de germinats i disseny d’estampació amb verdures.
• Sessió 3: Collage: col·lectiu, individual i del cos humà.
• Sessió 4: Recepta il·lustrada: lettering i creació de la recepta il·lustrada per al llibre.
• Sessió 5: Llenguatge narratiu i calendari (creació de minicontes tipus còmic i calendari col·lectiu de verdures de temporada).
• Sessió 6: Tècniques de dibuix creatiu i esdeveniment de tancament: tècniques de creació per a propostes lliures a partir de l’abstracció. Elaboració de coques de l’alumnat de primària i presentació final a les famílies del projecte juntament amb la publicació Sembra.

En el projecte es va involucrar altres agents de l’escola com l’hort escolar, el menjador escolar Cuinatur, i els grups d’infantil en moments puntuals del projecte.

Figura 3. A vegades, quan s’acull el cas estrany a l’aula succeeixen coses com a mínim curioses. En aquest cas, la coincidència entre el títol del projecte de resistències artístiques «Sembra» i el títol del Quadern Sembra (1936), una revista escolar redactada i il·lustrada per alumnat d’Enric Soler i Godes, destacat escriptor i pedagog espanyol castellonenc (1903-1993) que dona nom al centre
Font: Maider Sorasu amb l’autorització de la docent coordinadora Alicia González.

Concepció didàctica

El projecte va explorar la transversalitat dels processos artístics, generant intersecció amb multiplicitat de sabers i àrees de coneixement: educació plàstica (tècniques i procediments artístics: dibuix, collage, estampació, lettering, etc.), àrees lingüístiques (vocabulari, redacció del receptari, expressió oral), ciències socials (la cuina local i global com a element cultural), coneixement del medi (fruites i hortalisses de temporada, alimentació sostenible, hàbits de consum responsable,  reciclatge) i matemàtiques (mesurar ingredients, pes d’aliments). Juntament amb l’àrea de Música, es va incloure la versió en àudio d’algunes de les receptes familiars (alumnat de segon cicle) perquè estiguessin disponibles mitjançant un codi QR al receptari. A més, l’artista va col·laborar també en les sessions radiofòniques del centre amb l’enregistrament d’un pòdcast en format entrevista que li va fer l’alumnat (inclòs en la publicació «Sembra» mitjançant codi QR).

El treball en context, a través de l’adaptació del projecte inicial a la realitat del centre educatiu, va suposar un diàleg constant entre tots els agents implicats. Atendre aquest context comporta necessàriament concessions, imprevistos i desacords i, sobretot, ser capaç d’adaptar la pràctica artística a l’estructura escolar (horaris, espais, etc.) a través de processos de treball col·laboratius. A més, totes les activitats proposades van ser multinivell (des de 1r fins a 6è de primària) i internivell (un mateix cicle conformat per dos nivells treballant junts, i compartint espais i experiències).

Principals desafiaments

En un primer moment, la proposta va ser concebuda per a un grup reduït d’alumnat, però finalment es va desenvolupar amb els tres cicles de primària, de 1r a 6è, amb grups de cinquanta alumnes alhora. Això implica que aquest tipus de projectes necessitin l’esforç dels creadors per adaptar-se a un context de treball que té la seva pròpia estructura i les seves pròpies necessitats, tant respecte a agrupacions com a horaris. Per a l’escola, d’altra banda, suposa haver d’acollir el cas estrany i fer un esforç per obrir-se a altres maneres d’organització i treball a l’aula. Implica estar sempre oberts a la possibilitat que succeeixin coses imprevistes a l’escola, entenent que l’itinerari entre el currículum escolar i l’aprenentatge poden tenir múltiples direccions i sentits. No sempre és el contingut curricular el que detona aquest itinerari, es pot començar també per un projecte extern per després generar vincles amb el currículum.

Es va fer, per tant, un esforç de coordinació entre grups, i el paper del professorat col·laborador va ser clau. No obstant això, no tots van participar amb la mateixa implicació ni motivació, i a vegades van ocupar un segon pla durant les sessions sense arribar a integrar la proposta en la programació d’aula. Aquest aspecte és rellevant perquè implica que les residències d’artistes en centres escolars poden no entendre’s simplement com una interrupció de les dinàmiques de l’aula si el professorat l’experimenta com una cosa aliena a la seva pràctica educativa, com un espai separat del seu procés de treball a l’aula.

En aquest sentit, és important insistir que, encara que la proposta s’articuli com un projecte multidisciplinari i interdisciplinari, això no sempre s’evidencia i, per tant, entre els diferents sabers que intervenen no s’estableix una relació clara i significativa que ajudi l’alumnat a entendre que existeixen relacions entre aquests malgrat que les àrees escolars s’imparteixin com a coneixements separats.

Principals aportacions

La residència va suposar la intervenció de les famílies i de gran part de la comunitat escolar, reforçant notablement el sentiment de pertinença de l’alumnat i motivant-los a l’hora de participar i implicar-se en les diferents dinàmiques. La intervenció d’un agent extern (artista) trenca amb les seves rutines i desmunta certes estructures de funcionament quotidià a l’aula.

Va ser important incloure en el projecte una part per compartir els processos i els resultats, una pràctica molt instaurada en l’àmbit artístic (exposició) però no sempre integrada en la pràctica educativa, que sol viure els processos de manera més aïllada de l’entorn.

Aquest tipus de projectes suposen, en contextos en els quals es treballa amb col·lectius en risc d’exclusió social, una manera de cohesionar grups i de fomentar la participació de tot el teixit escolar. A més, el treball col·lectiu fomenta la cooperació i ofereix eines valuoses per al treball en grup.

Quan intervé el cos i s’exploren altres espais del centre, més enllà de l’aula, l’alumnat generalment està més motivat. El mateix succeeix quan en les dinàmiques d’aula i en els processos d’aprenentatge s’impliquen altres agents de l’escola que normalment romanen al marge o compleixen una altra funció dins del sistema escolar. Aquest va ser el cas del col·lectiu del menjador escolar o de les mateixes famílies.

La residència suposa també una formació per al professorat implicat, ja que, a més de la vivència i de conèixer noves eines i tècniques artístiques, incorpora a la seva pràctica educativa (en el millor dels casos) metodologies de treball pròpies dels processos de creació artística.

L’elaboració d’una publicació final que va recollir totes les receptes i els processos de treball va ser la culminació del procés de creació col·lectiva. Tots dos, procés i resultat, tenen el seu paper en l’àmbit pedagògic i poden ser valuosos si es conjuguen, i no es jerarquitzen, en els processos d’ensenyament-aprenentatge. El producte final en les creacions artístiques proporciona oportunitats per a l’aprenentatge, la reflexió, la crítica i l’expressió. A més, té un valor motivacional que contribueix a la millora de l’autoestima de l’alumnat.

A l’artista el treball en entorns educatius li va permetre explorar i conèixer altres contextos de treball diferents dels habituals, i això el va obligar a obrir-se a processos col·lectius en els quals es dilueix el concepte d’autoria tan present en la pràctica artística en espais museístics o expositius.

Referents

Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana. Generalitat Valenciana. (2023). «Sembra: pràctiques artístiques mix-media». Resistències artístiques: processos artístics en entorns educatius. Recuperat el 28 de setembre de 2023: https://resistencies.consorcimuseus.gva.es/es/siembra-practicas-artisticas-mix-media/

Entrevista a Maider Sorasu per alumnat del CEIP Enric Soler i Godes: https://drive.google.com/file/d/1VU1WW55j-uAX-TaF39tABGnpiXtck509/view

Sorasu, M. [Maider]. www.maidersorasu.com