EduEscena: el teatre com a eina pedagògica i comunitària

Autor: Enric Boada Peña

Context educatiu

EduEscena és una iniciativa de la Fundació “la Caixa” que té com a objectiu portar les arts escèniques a les escoles i fomentar l’ús del teatre com a instrument educatiu i social. El punt de partida és la idea que l’art té la capacitat d’influir en l’aprenentatge i ajudar en el desenvolupament personal, social i emocional de l’alumnat.

El programa, que s’implementa a diversos centres d’educació primària i secundària a tot el país, té com a objectius bàsics promoure la pràctica del teatre a l’aula, empoderar els mestres i establir espais per a la interacció entre artistes i professores.

EduEscena fomenta la cooperació entre centres educatius i experts en arts escèniques, que donen suport als docents en procediments de creació col·lectiva amb els infants. Aquesta col·laboració es pot veure a diversos centres de Catalunya i d’altres comunitats autònomes, on els artistes i els mestres han col·laborat per incloure el teatre al projecte educatiu. Per exemple, a l’Institut Escola El Til·ler de Barcelona, amb alumnes des de sisè de primària fins a la secundària, es van elaborar petites escenes sobre la diversitat i la convivència basades en experiències autèntiques dels estudiants; mentre que a la Comunitat de Madrid, més de cinquanta col·legis van formar part de processos col·lectius de creació escènica dins del programa CaixaEscena.

A més, possibilita que el teatre no entri a l’aula com una activitat ocasional, sinó com una manera d’aprendre, comunicar-se i conviure. A Catalunya, programes relacionats com CaixaEscena han aconseguit que nombroses institucions educatives del país, tant públiques com concertades, s’hi involucrin fent possible que el teatre esdevingui una poderosa eina per a l’educació. EduEscena, en general, defensa la cultura com un dret i concep el teatre com una oportunitat per aprendre a observar, sentir i construir sabers de manera col·lectiva.

Descripció del procés

EduEscena és un projecte educatiu de participació en què alumnes, mestres i artistes teatrals treballen junts per dur a terme un procés creatiu teatral en el context escolar. L’objectiu no és desenvolupar una representació tancada, sinó participar en un procés creatiu conjunt que promogui la comunicació, l’expressió, el treball en equip i la reflexió col·lectiva.

El projecte està format per tres etapes principals que permeten l’adaptació a la realitat de cada centre educatiu i al ritme del grup: capacitació docent, treball amb l’alumnat i una mostra final o trobada escènica.

En una etapa inicial, els docents que hi participen reben una formació inicial que combina continguts artístics amb pedagògics, tot proporcionant-los eines per treballar la dramatització, la veu, la improvisació i l’expressió corporal, així com recursos per incorporar el llenguatge teatral dins l’aula. D’aquesta manera, els mestres adquireixen tècniques per usar el teatre no com a complement, sinó com un enfocament actiu i transversal que permet abordar àrees com la llengua, les ciències socials o l’educació en valors des d’un punt de vista vivencial.

El procés d’elaboració amb l’alumnat és la segona etapa. Els artistes escènics professionals col·laboren juntament amb els mestres per crear i dur a terme tallers personalitzats per a cada grup en aquesta fase. Aquestes sessions parteixen d’un tema o pregunta que interessa al grup i que s’explora a través de l’experimentació. En un dels centres que van participar a Catalunya, el procés va començar amb la pregunta Com podem donar veu al que no es veu?, cosa que va generar escenes construïdes de manera conjunta basant-se en experiències i imatges quotidianes. En altres casos, com a l’experiència desenvolupada a CaixaEscena a Madrid, els grups van treballar temes relacionats amb la identitat i la convivència, construint peces breus que combinaven narració i moviment. Es treballa a partir de la improvisació, el moviment, la veu i la creació conjunta d’escenes. Els infants col·laboren activament en l’elaboració del material escènic: proposen idees, creen personatges, determinen com escenificar situacions i aprenen a sentir i respectar les aportacions dels altres. Així doncs, les tècniques del teatre contemporani i del teatre social s’incorporen a l’aula ordinària, incloent-hi jocs d’escalfament, dinàmiques d’escolta, treball en parelles o petits grups, activitats per crear imatges corporals i improvisacions dirigides o exercicis de confiança. L’alumnat, mitjançant aquestes activitats, adquireix habilitats que van més enllà del camp artístic, ja que millora l’expressió oral i aprèn a gestionar millor les emocions, alhora que augmenta la seva confiança i desenvolupa la seva capacitat de treballar en equip.

El rol del docent és essencial en tot el procés. Aquest no només dirigeix, sinó que també acompanya i facilita la participació. Serveix com a mediador, tot contribuint a la creació d’un ambient de respecte i llibertat en què cada infant pot expressar-se sense por de ser jutjat. A més, aquesta mirada educativa considera el procés més important que el resultat i percep l’error com a oportunitat per adquirir coneixements.

Figura 1. Una imatge de CaixaEscena a l’IES La Magdalena
Font: https://www.ieslamagdalena.com/encuentros-caixaescena/.

El projecte finalitza amb una mostra teatral que pot adoptar diversos formats en funció del centre que el realitza. Es pot dur a terme un petit espectacle, una escena grupal, una lectura dramatitzada o una presentació audiovisual del procés viscut. Aquesta mostra no es planteja com un producte final tancat sinó com una celebració compartida del trajecte recorregut. Sovint, es duen a terme trobades entre centres, anomenades Trobades EduEscena, en què docents i alumnat de diverses escoles intercanvien vivències, observen les produccions d’altres grups i reflexionen junts sobre la importància del teatre a l’escola. En el cas de Madrid, aquestes mostres es van realitzar al CaixaForum, amb presentacions breus de les creacions i intercanvi entre centres.

La flexibilitat és un dels aspectes més importants d’EduEscena. En aquest sentit, és important destacar que el programa pot adaptar-se a diferents nivells educatius i contextos socials. Per exemple, a les escoles de primària, el treball teatral s’enfoca sovint en l’exploració del cos, la veu i les emocions mitjançant el joc i la creació conjunta. En canvi, a la secundària, els processos solen incloure reflexions més conceptuals sobre qüestions de tarannà social, identitari o relacionades amb el present. Aquesta capacitat d’adaptar-se permet que cada projecte sigui únic i estigui totalment arrelat a la realitat del grup participant.

El projecte, a més, promou el treball interdisciplinari, ja que moltes de les tasques d’EduEscena es relacionen amb projectes d’aula o eixos temàtics compartits, com ara la igualtat de gènere, la convivència i la sostenibilitat. D’aquesta manera, el teatre esdevé un mitjà per abordar els sabers curriculars de manera significativa i vivencial.

EduEscena considera, des d’una perspectiva metodològica, que la pràctica teatral és un instrument d’aprenentatge col·laboratiu i actiu. Els processos de creació emfatitzen el joc, l’experimentació i l’escolta mútua. El teatre és un mitjà per treballar la convivència i la responsabilitat compartida, ja que cada persona que hi participa és essencial per al funcionament de l’escena. Aquesta experiència contribueix a fer que l’alumnat prengui consciència sobre el valor de la seva contribució personal al grup i comprengui que la cooperació requereix confiança, compromís i empatia.

Els artistes que cooperen amb els centres funcionen com a vincle entre l’àmbit educatiu i el professional, oferint perspectives noves, dinàmiques creatives i una relació amb la cultura actual que enriqueix l’experiència. La presència també és valuosa per als mestres, que tenen l’oportunitat d’aprendre nous recursos expressius i fer-los servir en la seva pràctica habitual. Aquest diàleg entre mestres i artistes és un dels aspectes més destacats del programa, ja que valora la creació conjunta i la transmissió d’experiència.

Concepció didàctica

EduEscena es basa en una idea central: el teatre com un entorn per aprendre de manera vivencial i col·lectiva. L’objectiu no és formar actors, sinó usar les arts escèniques com un recurs pedagògic per desenvolupar habilitats emocionals, socials i expressives. D’aquesta manera, el teatre es converteix en un instrument per aprendre a través de l’acció, reflexionar sobre el cos i generar coneixement en conjunt.

El projecte s’articula en quatre eixos pedagògics essencials: participació, experiència, creació col·lectiva i reflexió. L’alumnat esdevé el protagonista del procés, participant-hi activament. Aquesta implicació promou l’autoestima i la motivació, cosa que produeix un sentit de pertinença al grup. El valor de l’experiència posa en relleu que l’aprenentatge ocorre a través de la pràctica, l’experimentació i l’acceptació de l’error com un component natural del procés d’aprenentatge. Cada assaig o improvisació al teatre és una possibilitat d’autoconeixement.

La creació col·lectiva reforça la cooperació i el respecte: tot el que es crea necessita l’aportació de tots. Això fa que el teatre sigui una metàfora de com funciona una comunitat, en què cada veu té valor. Finalment, la reflexió ens permet prendre consciència del que s’ha experimentat i convertir-ho en aprenentatge. Les converses després de cada sessió contribueixen a fer que l’alumnat pugui identificar més fàcilment les emocions, expressin els seus punts de vista i desenvolupin un pensament crític.

EduEscena es nodreix de les metodologies actives i del treball competencial i vol potenciar les habilitats comunicatives i culturals de la societat, contribuint positivament a l’educació emocional de l’alumnat. El projecte també concep el cos com una forma d’intel·ligència, que sovint es passa per alt a les escoles. El gest i el moviment són maneres de comunicar-se i pensar que possibiliten que l’alumnat descobreixi la seva pròpia veu expressiva, més enllà de les paraules. Aquesta perspectiva propicia una educació més connectada entre el cos i la ment.

El paper del docent és clau, ja que és, pràcticament, un acompanyant dels aprenentatges que propicia que s’estableixin les condicions adequades per observar, proposar i confiar en el grup. Aquesta predisposició flexible i oberta, que també és l’habitual amb els artistes col·laboradors, canvia la manera d’entendre l’aula i crea noves dinàmiques d’escolta i de creació.

Principals desafiaments

La implementació d’un projecte com EduEscena a l’entorn escolar comporta diversos reptes relacionats tant amb l’organització dels centres educatius com amb l’essència mateixa del treball artístic. El primer gran desafiament és incloure el projecte a la planificació del curs, ja que el teatre necessita temps, continuïtat i un espai propi per dur-se a terme. Moltes vegades, el calendari escolar i les exigències curriculars fan difícil mantenir el ritme. Cal tenir flexibilitat i coordinació entre els mestres, els especialistes i els equips directius per incorporar el procés creatiu a les dinàmiques del centre.

La coordinació entre artistes professionals i mestres és un altre repte significatiu. El programa té com un dels seus valors fonamentals la col·laboració, però també pot presentar dificultats al començament: llenguatges i expectatives diferents o maneres de treballar que no sempre són iguals. Així doncs, és fonamental establir una atmosfera de treball de confiança on tothom pugui participar amb llibertat, sense por de ser jutjat. A més, cal temps per trobar un equilibri entre la mirada pedagògica del mestre i la mirada artística del creador.

També s’hi afegeix el desafiament de gestionar la diversitat del grup de classe. La presència, l’expressió i la veu són elements en joc en el teatre, cosa que pot provocar inseguretats en certs infants. És fonamental establir un entorn respectuós i segur on tothom pugui participar amb llibertat. En aquesta línia, per assegurar que l’experiència sigui positiva per a tothom i mantenir l’ambient del grup, és fonamental que el docent actuï com a facilitador.

La manca de formació específica en teatre per part dels mestres representa un altre repte. Tot i que EduEscena brinda suport inicial, molts mestres expressen una inseguretat al començament quan es tracta de fer servir un llenguatge artístic al qual no estan acostumats.

Per acabar, cal evitar que el projecte es limiti a la representació final. El procés és més important que el resultat a EduEscena. Si l’enfocament es posa en el producte, en “fer una obra”, es pot perdre la perspectiva educativa del trajecte que s’ha realitzat: el treball en equip, l’escolta i la creativitat compartida. Potser el desafiament més gran és mantenir viva aquesta perspectiva, però també és la que atorga sentit a la proposta.

Principals aportacions

EduEscena proposa una nova perspectiva del teatre com a eina educativa. El projecte evidencia que la pràctica escènica té el potencial de ser un espai d’aprenentatge integral, on es poden desenvolupar habilitats emocionals, socials i expressives. Per mitjà del joc teatral, l’alumnat aprèn a comunicar-se, escoltar i treballar en equip, alhora que explora noves maneres de pensar i expressar-se amb la veu i el cos.

Una de les contribucions més importants del programa és la seva capacitat per fomentar la participació i la cohesió grupal. Aquesta dimensió participativa també s’ha fet palesa a la Regió de Múrcia: escoles com els Maristes o la Sagrada Família de Cartagena van participar a CaixaEscena posant en escena creacions pròpies que integraven veu, cos i dramatització per treballar convivència i cohesió de grup. El teatre situa cada infant com a personatge principal i promou la confiança i el respecte mutus. L’experiència en conjunt permet reconèixer la veu individual que cada infant té dins del grup i comprendre que l’aprenentatge pot ser una construcció col·lectiva.

El projecte també contribueix a l’educació emocional: permet identificar i gestionar emocions, vèncer la timidesa i expressar sentiments en un entorn segur. Així mateix, promou la inclusió, ja que les persones poden participar segons les seves capacitats.

Finalment, EduEscena és una oportunitat de renovació pedagògica per als docents perquè la col·laboració amb artistes i altres mestres contribueix a incorporar la creativitat i la comunicació com a eixos essencials de la pràctica educativa, aportant noves perspectives i eines. A més, el projecte reforça la relació entre l’escola i la comunitat cultural, fent palès que les arts també formen part de l’educació i contribuint perquè la cultura sigui un dret col·lectiu.

Referents

Colomer, J. [Jaume]. (2018, gener). CaixaEscena. Fundació “la Caixa”. https://elobservatoriosocial.fundacionlacaixa.org/ca/-/caixaescena

Crónica Madrid. (2009, 26 de maig). CaixaEscena subió a los escenarios de 50 colegios de Madrid a 931 estudiantes de secundaria. https://www.cronicamadrid.com/noticia/818066/cultura/caixaescena-subio-a-los-escenarios-de-50-colegios-de-madrid-a-931-estudiantes-de-secundaria.html

EduCaixa. (n. d.). Edu Encuentros para profesores 2019‑2020. EduCaixa. https://educaixa.org/ca/-/edu-encuentros-para-profesores-2019-2020

Entreacte. (2017, 21 de juny). CaixaEscena i l’Institut del Teatre, conveni de col·laboració. https://entreacte.cat/entrades/actualitat/noticies/caixaescena-i-l-institut-del-teatre-conveni-de-col-laboracio/

Europa Press. (2009, 5 de juny). CaixaEscena sube a los escenarios de 31 colegios de Murcia a 793 estudiantes de secundaria. https://www.europapress.es/epsocial/responsables/noticia-caixaescena-sube-escenarios-31-colegios-murcia-793-estudiantes-secundaria-20090605182940.html