Projecte Saxombó. L’aprenentatge instrumental com a motor d’expressió artística i de cohesió comunitària

Autora: Maria Neus Carles Roqué

 Context educatiu

L’Escola La Cabana és un centre públic d’educació infantil i primària situat al municipi de Les Cabanyes, a la comarca de l’Alt Penedès. Es tracta d’una escola d’una línia, arrelada en un entorn rural i que acull un alumnat divers procedent del mateix municipi i de poblacions veïnes. El centre està ubicat al costat de la llar d’infants La Cabanyeta, la qual cosa facilita la continuïtat educativa entre etapes, la realització d’experiències compartides i l’ús conjunt d’algunes instal·lacions. L’escola manté una relació fluida i de col·laboració amb l’Ajuntament, l’AFA i altres agents externs, afavorint la implicació de tota la comunitat en el projecte educatiu.

La filosofia pedagògica de l’escola es fonamenta en una mirada inclusiva i competencial, centrada en el desenvolupament integral dels infants i en l’aprenentatge significatiu a partir de l’experiència. Es promou un ensenyament actiu on l’alumne és protagonista del seu aprenentatge, amb l’observació, la reflexió i la cooperació com a eixos fonamentals. L’art, la música, la llengua i la relació amb l’entorn natural constitueixen elements clau de la identitat del centre.

En aquest marc, el projecte Saxombó s’insereix com una iniciativa per ampliar l’accés a la pràctica musical dins l’horari lectiu, oferint a tot l’alumnat la possibilitat de tocar instruments de vent: el saxo i el trombó. El projecte compta amb la col·laboració de l’Escola de Música de l’Alt Penedès (EMAP) i busca democratitzar l’accés a la música desenvolupant competències artístiques, socials i personals alhora que connecta l’aprenentatge musical amb la vida comunitària i cultural del poble.

Descripció del projecte

El projecte Saxombó de l’Escola La Cabana neix de la inquietud del claustre per desenvolupar iniciatives artístiques significatives dins del centre i de la voluntat de donar més rellevància a la música en el projecte educatiu. Tal com reflecteix el projecte educatiu del centre, l’expressió artística és una eina fonamental per al creixement personal de l’alumnat, i la música, en particular, ofereix beneficis en l’àmbit individual, col·lectiu i social. Inspirat en experiències properes com el projecte +Música de Vilafranca del Penedès, aquest projecte es planteja com una oportunitat per democratitzar l’accés a la formació musical i garantir que tots els infants, independentment de la seva situació sociocultural, puguin gaudir de l’experimentació musical.

Estructura i dinàmica del projecte

El projecte es desenvolupa amb l’alumnat de 3r i 4t de primària, dividits en dos grups: un grup aprèn a tocar el saxo i l’altre el trombó. Cada setmana, l’alumnat participa en una sessió de 45 minuts dedicada a l’aprenentatge de l’instrument. A més, per poder practicar de manera autònoma el que van aprenent, l’alumnat té accés a l’aula de música dos dies a la setmana durant l’hora del pati, en els anomenats Musicpati.

Cada grup compta amb un professor especialista de l’instrument de l’EMAP i amb un docent de l’escola treballant en codocència. Aquesta estructura permet un aprenentatge progressiu, pràctic i col·laboratiu, amb l’objectiu que l’alumnat assoleixi habilitats musicals bàsiques i pugui interpretar cançons amb la resta de companys i companyes de l’escola.

Pel que fa als recursos materials, els instruments necessaris per al desenvolupament del projecte són aportats pel Consell Comarcal de l’Alt Penedès, titular de l’EMAP. L’Escola La Cabana, per la seva banda, assumeix anualment la compra de les canyes necessàries per als saxos. Finalment, per tal d’assegurar la viabilitat pedagògica del projecte, cada curs es duen a terme diverses reunions d’avaluació del projecte per ajustar-lo a les necessitats específiques de l’alumnat i garantir la seva eficàcia.

Metodologia i enfocament pedagògic

El projecte es fonamenta en una metodologia activa, basada en el fer per aprendre i en la participació col·lectiva. La música es viu com una experiència corporal, emocional i social. Els continguts musicals —ritme, melodia, expressivitat— s’aprenen a través de la pràctica instrumental i de la interacció amb els companys. L’error es concep com a part natural del procés d’aprenentatge, i es promou un clima de confiança i respecte mutu.

El mestre de música de l’escola i els professors de l’Escola de Música treballen de manera coordinada, planificant conjuntament els objectius i les activitats. Aquesta col·laboració interinstitucional és una de les fortaleses del projecte, ja que aporta una mirada professionalitzadora a la pràctica musical escolar i, alhora, adapta la didàctica a la realitat i necessitats del grup classe.

L’avaluació té un caràcter formatiu i continuat: s’observa la implicació, l’esforç, la participació, l’actitud davant l’instrument i la capacitat de treballar en equip. Es dona importància al procés més que al resultat final, tot valorant la progressió individual dins del grup.

Integració interdisciplinària

Tot i que el nucli del projecte és la música, s’estableixen vincles significatius amb l’àrea de visual i plàstica. Des d’aquesta, l’alumnat va elaborar els dissenys dels cartells que anunciaven els concerts i també les samarretes per a les actuacions de final de curs. A més, van realitzar auques i treballs plàstics inspirats en els instruments utilitzats al projecte que van servir per aprofundir en el coneixement del saxo i el trombó i per connectar l’expressió artística amb l’experiència musical compartida.

Aquesta mirada globalitzadora permet que l’experiència musical transcendeixi l’aula de música i impregni la vida escolar. El projecte esdevé, així, una situació d’aprenentatge interdisciplinari en què l’alumnat connecta sabers, emocions i contextos.

Participació de la comunitat

El projecte compta amb la col·laboració activa de diversos agents externs. L’EMAP aporta el professorat especialista i els instruments necessaris, mentre que l’Ajuntament de Les Cabanyes dona suport econòmic i facilita espais públics per al desenvolupament d’activitats musicals. Aquestes sinergies fan possible la realització de concerts i propostes que connecten l’alumnat amb la comunitat local.

En l’àmbit social, el projecte fomenta la cohesió i el sentiment de pertinença a l’escola i al poble, i permet que infants que habitualment no tenen accés a estudis musicals puguin viure una experiència artística significativa. Els concerts de Nadal, les actuacions de final de curs o les interpretacions per a la Festa Major de Les Cabanyes són exemples de la seva presència en la vida cultural local. A més, l’alumnat participa en altres activitats comunitàries, com petits concerts a la paradeta de Sant Jordi organitzada per l’AFA o audicions a la llar d’infants La Cabanyeta. També, en moments especials de l’any, la música omple els passadissos de l’escola, creant espais de convivència i celebració compartida. Aquesta col·laboració comunitària contribueix a enfortir els vincles entre escola, famílies i entorn, i consolida el projecte com una experiència educativa i socialment transformadora.

Conclusió

El projecte Saxombó representa una proposta educativa que combina qualitat artística, inclusió i participació comunitària. En l’àmbit individual, l’alumnat desenvolupa competències musicals, creatives i socials; en l’àmbit col·lectiu, contribueix a l’enriquiment de la vida escolar i cultural del poble; i en l’àmbit comunitari, afavoreix la col·laboració entre escola, famílies i agents locals. L’encaix d’aquest projecte dins l’horari lectiu permet que la música esdevingui un eix fonamental de l’educació a l’Escola La Cabana, promovent un aprenentatge significatiu, la cohesió social i el gaudi de l’expressió artística.

Figura 1. Alumnat del projecte Saxombó en un concert realitzat a la sortida de l’escola durant la setmana de Carnestoltes
Font: cortesia de l’Escola La Cabana.

Concepció didàctica

La proposta educativa del projecte Saxombó es fonamenta en una concepció didàctica centrada en l’aprenentatge actiu, significatiu i competencial de l’alumnat, amb la música com a eix vertebrador. Entre les claus pedagògiques destaquen:

• Protagonisme de l’alumnat: l’alumnat és el protagonista del seu aprenentatge. La pràctica instrumental no només busca l’adquisició de tècniques musicals, sinó que fomenta la creativitat, la iniciativa i la responsabilitat en el procés d’aprenentatge. L’alumnat participa activament en l’elecció de repertori i en l’adequació dels instruments i tasques dins dels grups, fomentant la presa de decisions i l’autonomia.
• Aprenentatge cooperatiu: la dinàmica de grups i codocència amb docents de l’escola i professors especialistes permet un aprenentatge compartit i col·laboratiu. L’alumnat practica junt, es recolza i aprèn a interpretar música en formacions grupals, potenciant habilitats socials i de comunicació. La col·laboració entre iguals és un element fonamental del projecte.
• Pràctica musical progressiva i contextualitzada: l’aprenentatge es desenvolupa de manera gradual, els Musicpatis ofereixen un espai de pràctica autònoma que reforça l’adquisició de les habilitats musicals i la consolidació dels coneixements adquirits durant les sessions guiades.
• Integració de la música amb altres dimensions del desenvolupament: la música es planteja com un llenguatge que facilita la comprensió de patrons, ritmes i estructures, establint connexions amb altres àrees curriculars, com les matemàtiques, el llenguatge i la consciència corporal. Així mateix, contribueix al desenvolupament personal, emocional i social de l’alumnat, afavorint l’autoestima, la motivació i la capacitat d’expressió.
• Avaluació contínua i ajustada: la pràctica musical està subjecta a un procés d’avaluació continu que permet ajustar els continguts i les activitats a les necessitats específiques de cada curs i de cada alumne. Aquest procés garanteix un aprenentatge personalitzat i la millora constant del projecte.
• Participació de la comunitat: el projecte vincula l’escola amb la comunitat local mitjançant la col·laboració de l’EMAP i l’Ajuntament, i inclou activitats obertes com concerts i audicions. Aquesta dimensió comunitària permet que l’alumnat visqui la música com un fenomen social i cultural, reforçant el sentit de pertinença i cohesió del grup i del poble.

Principals desafiaments

La implementació del projecte Saxombó comporta diversos reptes que cal tenir presents per garantir la seva eficàcia i sostenibilitat:

• Adaptació a la diversitat de l’alumnat: cada alumne arriba amb un nivell diferent de coneixements musicals, habilitats motrius i ritme d’aprenentatge. Ajustar les activitats i els instruments a les necessitats individuals sense perdre la dinàmica de grup és un repte constant, especialment si tenim en compte que l’alumnat de 3r i 4t comparteix les sessions.
• Gestió organitzativa i recursos humans: la codocència entre el professorat especialista de l’EMAP i els docents de l’escola requereix una coordinació estreta per planificar les sessions, establir objectius clars i assegurar la coherència pedagògica. També cal garantir la disponibilitat dels instruments i materials, així com la logística dels Musicpatis per facilitar la pràctica autònoma.
• Mantenir la motivació i la participació: la pràctica musical exigeix constància i esforç, i no tot l’alumnat té el mateix nivell de motivació. És un desafiament crear activitats que siguin atractives, engrescadores i que permetin experimentar l’èxit i la satisfacció en el seu aprenentatge.
• El projecte depèn de la col·laboració amb agents externs com l’EMAP i l’Ajuntament. Mantenir una comunicació fluida i una implicació activa de tots aquests actors és essencial per sostenir el projecte i generar experiències musicals compartides que beneficiïn tant l’alumnat com la comunitat.

 Principals aportacions

El projecte Saxombó aporta beneficis rellevants en diversos àmbits:

• En l’àmbit individual:
  • Desenvolupament musical i creatiu: l’alumnat aprèn a tocar un instrument, experimenta amb diferents sons i ritmes, i desenvolupa la creativitat a través de la interpretació i la composició musical.
  • Competències personals: la pràctica instrumental contribueix a millorar l’atenció, la concentració, la memòria i la coordinació motriu. També reforça l’autoestima i la motivació, ja que l’alumnat se sent capaç de superar reptes musicals i assolir fites concretes.
  • Habilitats socials: treballar en grups i participar en formacions col·lectives fomenta la cooperació, el respecte, l’empatia i la responsabilitat compartida.
• En l’àmbit escolar:
  • Enriquiment del currículum: la música adquireix un espai central dins l’horari lectiu, integrant-se amb altres àrees del coneixement i promovent un aprenentatge competencial i interdisciplinari.
  • Millora de la cohesió del grup classe: la pràctica conjunta d’instruments i la participació en activitats musicals comunes afavoreixen la col·laboració i la creació de vincles entre alumnes de diferents edats i nivells.
  • Formació del professorat: la codocència amb professors especialistes de l’EMAP enriqueix les pràctiques docents i potencia l’intercanvi d’estratègies metodològiques.
• En l’àmbit comunitari i social:
  • Democratització de la música: el projecte permet que més alumnes, independentment del seu origen o situació socioeconòmica, accedeixin a la formació musical.
  • Impuls a la cultura local: la participació en concerts, actuacions i activitats compartides amb l’EMAP i altres entitats culturals reforça el vincle entre l’escola i la comunitat de Les Cabanyes.
  • Oportunitats de col·laboració: la implicació de l’Ajuntament i l’EMAP genera un teixit comunitari que garanteix la sostenibilitat del projecte i en multiplica l’impacte social.

 Referents

Consell Comarcal de l’Alt Penedès. (2022, 28 de febrer). Projecte comunitari «Saxombó» a l’escola de Les Cabanyes. https://www.ccapenedes.cat/actualitat/noticies/projecte-comunitari-201csaxombo201d-a-l2019escola-de-les-cabanyes

EMAP Escola de Música de l’Alt Penedès. (2022). Concert de presentació del projecte Saxombó a Les Cabanyes (15/02/2022) [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=ad_10pM2KSc&t=10s